El model més antic dels assentaments romans va ser el castrum. Els castrum eren recintes rectangulars emmurallats, destinats a protegir algun lloc de valor estratègic i de
dimensions reduïdes.
El pla que van adoptar les ciutats romanes va ser el de planta hipodàmica (d’Hipòdam
de Milet, arquitecte grec). Era un tipus de ciutat articulada a partir de dos carrers principals en forma de creu: el decumanus, amb direcció est-oest, i el cardo, amb direcció
nord-sud. A partir d’aquests carrers es van desenvolupar la resta, en un traçat quadrangular de carrers perpendiculars i paral·lels. El nucli central de qualsevol ciutat romana
era el fòrum, hereu de l’àgora grega. Era un espai públic, situat al mig de la xarxa urbana,
on es concentrava bona part de l’activitat comercial i social.
La ciutat romana
El model més antic dels assentaments romans va ser el castrum. Els castrum eren recintes rectangulars emmurallats, destinats a protegir algun lloc de valor estratègic i de
dimensions reduïdes.
El pla que van adoptar les ciutats romanes va ser el de planta hipodàmica (d’Hipòdam
de Milet, arquitecte grec). Era un tipus de ciutat articulada a partir de dos carrers principals en forma de creu: el decumanus, amb direcció est-oest, i el cardo, amb direcció
nord-sud. A partir d’aquests carrers es van desenvolupar la resta, en un traçat quadrangular de carrers perpendiculars i paral·lels. El nucli central de qualsevol ciutat romana
era el fòrum, hereu de l’àgora grega. Era un espai públic, situat al mig de la xarxa urbana,
on es concentrava bona part de l’activitat comercial i social.